Com ja sabeu hem participat en una campanya de recollida de material divers per una ONG anomenada : BOMBERS HUMANITARIS. Bombers Humanitaris el formen un grup de Bombers de Barcelona que , juntament amb altres persones, han  decidit ajudar a aquells que estan oblidades , després d'haver patit la desgràcia de Chernobil fa ja 25 anys. Us volem donar les gràcies per la participació a la campanya de recollida de roba, joguines ,... Ha estat un èxit!!

La setmana passada van venir a l'escola dos membres de la ONG  i ens van explicar quina era la situació allà. Certament va ser molt interessant.

Vull compartir amb tots/es una de les reflexions que han fet els alumnes de 6è B. Ara que hem engegat un programa per treballar les emocions penso que és molt gratificant veure aportacions com aquestes:

“M’ha encantat la visita que ens han fet els bombers humanitaris, unes persones generoses que han vist i han comprès les tristeses de la vida, llunyanes de tots nosaltres; i lluitant per un món millor ple de felicitat. Aquestes persones m’han fet comprendre que vivim perfectament en comparació a tots els avis, a tots els pares o adults, però sobretot a tots els infants i nadons de Chernobil. Ells, degut a la catàstrofe, s’han quedat sense res, aprofitant l’aigua que els queda i les joguines que no s’han destrossat, i demanant una mica de compassió i que els ajudem. Penso i crec que totes les persones hauríem de pensar com aquests bombers i fent les tasques que, de mica en mica, ells han arribat a realitzar plegats, esgotats i cansats pels trajectes i patint per estar contaminats pel desastre que tots coneixem. Jo, si em trobés un nen de Chernobil, li diria que mai es rendeixi, que encara que tot sembli perdut, mai es perdrà l’amor i el respecte amb els amics i familiars, que amb ells et passarà ràpida aquesta difícil etapa i que sempre estaré al seu costat donant un cop de mà”.

                                                                                             



                           ( Irene Reverte)

“Aquesta xerrada, del bombers humanitaris, m'ha agradat molt, ja que encara que no estigues allà quan va passar tot això, avui he sentit que si, que estava veient com passaven el dia a dia, com vivien aquella situació, cada somriure de cada nen en rebre una joguina, ha sigut molt bonic. I hem dóna molta pena, que unes persones tinguin que patir això. Viure amb l'angoixa, i la por, de que en qualsevol moment, en qualsevol lloc, podries agafar un càncer, i que a partir d'aquest càncer, moriries. Crec que viure amb aquest pensament és molt dur. I crec que això que estan fent aquests bombers està molt bé, ja que donant les coses que no fem servir nosaltres, o que pensem que són velles; per a ells es tot un luxe. A mi, m'alegra molt, tenir la sensació que estic fent feliç a molts nens/es que tenen una vida més complicada que nosaltres, i penso que hem d' estar molt agraïts per tot el que tenim. Si jo parles amb un nen d'allà, li preguntaria com es  diu, com es troba i com  ho està passant, com passen el dia a dia i com tiren endavant, ja que crec que en una situació així, costa molt”.

                                                                                                       

                 ( Mireia Bragulat)

Estigueu atents /es a la web i podreu gaudir de més aportacions dels nostres alumnes. Estan fent un treball FANTÀSTIC .

Bomber i president de la ONG amb una nena malalta a Chernobil